La quarta edició de les #CanyesPolítiques a Barcelona es va celebrar el passat dia 18 de setembre a Metric Market. Aquesta vegada l’èxit de la convocatòria va superar amb escreix les previsions, i el local va quedar petit per albergar tots els assistents. L’acte va comptar amb la presència de Manel Silva Sánchez (membre del Consell d’Estat, soci de Roca Junyent, advocat de l’Estat en excedència i exparlamentari) i la de Josep Maria Castellà Andreu (doctor en Dret, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i acreditat com a catedràtic per l’ANECA). La presentació de les canyes polítiques i dels ponents va córrer a càrrec d’Arnau Guasch, que va explicar que, malgrat que a Principis existeix una diversitat d’opinions sobre la matèria, era necessari fer-se present en el debat sobre el model territorial a pocs dies d’una de les cites electorals més importants a Catalunya en els últims temps.
L’encontre s’inicià amb la intervenció de Manel Silva, que va dibuixar un esbós del recorregut històric de l’autonomia de Catalunya des de la Constitució de 1978, amb apunts trets de la seva dilatada experiència com a polític i com a jurista, apuntant algunes de les llums i de les ombres que —en la seva opinió— marcaren l’actuació dels diferents actors polítics i tractant d’explicar les raons per les quals s’ha desembocat en l’actual situació.
Per la seva part, Josep Maria Castellà féu un sagaç anàlisi sobre l’escenari polític actual, posant-lo en relació amb la situació política internacional, particularment en els països occidentals amb democràcies de factura liberal. Al seu entendre, el moviment independentista sorgit a Catalunya té pràcticament tots els ingredients del populisme que, amb diferents màscares, campa avui per Europa.
Acabada la introducció d’ambdós convidats, s’obrí un animat torn d’intervencions, preguntes i debat entre els assistents, que versà sobre qüestions com el necessari respecte al marc legal aplicable (sobre això Silva apuntà, por una banda, que per sobre d’aquest marc hi ha drets inalienables i preexistents i, per altre, que lamentablement en el nostre país la producció normativa sol ser molt ideologitzada i tractada amb menyspreu per qui no comparteix la ideologia que la inspira), les alternatives a l’estructura territorial existent (al respecte Castellà posà de manifest la inutilitat d’apel·lar a models com el “federal” o el “confederal”, que s’apliquen a països que en molts casos reconeixen menys autonomia als seus ens territorials que la que tenen les autonomies a Espanya), el concepte de nació (sobre el qual els ponents senyalaren la necessitat de diferenciar entre nació cultural i nació política), l’anomalia de les llistes sense programa ideològic definit (que dificultarà encara més la tasca de govern) i el paper que ha jugat la utilització de l’educació, la cultura i la Història (posant de manifest que a Catalunya hi ha hagut manipulacions al respecte, però que Espanya en el seu conjunt tampoc ha mostrat un interès especial en aquesta matèria).
Finalment, Arnau Guasch clogué l’acte incidint de nou en què, en aquest debat, Principis aposta per la reconstitució, entesa com la necessitat d’actualitzar de manera inclusiva els grans acords que fonamenten el pacte constitucional, idea a la qual ambdós convidats d’una manera o altra s’havien ja adherit en les seves intervencions prèvies.
